Dijous 16 de setembre de 2021.
On-line.

El 16 de setembre vinent, a les 18 h, en parlarem amb els becaris de la Fundació ”la Caixa” Iñaki Berenguer i Bernat Ollé.

Tenir una bona idea. Buscar els recursos. Organitzar una estructura. Triomfar. La recepta sembla relativament senzilla, però la realitat és una altra. Emprendre sempre ha estat una aventura complicada. I avui dia, encara que la tecnologia facilita molt les coses, continua sent un treball que requereix creativitat, lideratge, grans dosis de paciència i molt esforç. Però no podem ignorar que el món ha canviat. La pandèmia de la Covid ha modificat costums, hàbits de consum, rutines, activitats d'oci... I encara que sembla que hi ha llum al final del túnel, hi ha alguns hàbits que han canviat ja per sempre, han sorgit noves necessitats i noves prioritats en el mercat.

Emmarcada en el cicle "Horizons: Talks & Lectures", aquesta xerrada presenta dos emprenedors que han triomfat en els seus diferents àmbits perquè ens expliquin el secret del seu èxit.

Hi ha diferents formes d’emprendre? Els fracassos també els han ensenyat coses? Com veuen ells el futur des de la perspectiva emprenedora que els caracteritza? Amb l’ajuda del becari Marc Lara, encarregat de moderar la xerrada, mirarem de contestar aquestes i moltes altres preguntes.

Ponents:

• Iñaki Berenguer va estudiar un doctorat en Enginyeria a Cambridge gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa”. Es descriu com un científic reconvertit en emprenedor tecnològic. És fundador i CEO de CoverWallet, una start-up tecnològica amb seu a Nova York que va crear el 2015 i que ha adquirit Aon. Anteriorment, va fundar i dirigir Contactive i Pixable, també adquirides per altres companyies.

• Bernat Ollé va estudiar un doctorat en Enginyeria al MIT gràcies a una beca de la Fundació ”la Caixa” . És cofundador i CEO de Vedanta Biosciences, empresa d’innovació biomèdica. Ha creat nombroses companyies de PureTech i ha tingut càrrecs directius a Vedanta Biosciences i Follica Biosciences.

Moderador:

• Marc Lara va estudiar un màster en Administració d’Empreses a la Universitat Colúmbia i lidera l’empresa de salut digital MicroHealth, Inc.

Dijous 17 de setembre de 2020.
On-line.

Tots hem sentit parlar del sostre de vidre. Les dones no havien estat mai tan qualificades com ara, però sembla que amb això no n’hi ha prou perquè realment tinguin igualtat d’oportunitats en el món laboral. On comença el sostre de vidre? Es troba només a les esferes més altes de les organitzacions o es comença a construir molt abans?

Qui construeix aquest sostre? El fem entre tots? Quan comencen els biaixos inconscients? Per què hi ha poques dones al capdavant de grups d’investigació quan les facultats i laboratoris n’estan plens? Està canviant aquesta tendència? Hi ha estudis que demostren que els grups de recerca mixtos són més productius que els que estan integrats únicament per homes? A què es deu?

En aquesta xerrada, tres dones que encapçalen grups de recerca de primer nivell a universitats i centres espanyols ens expliquen la seva experiència com a dones i investigadores. Amb elles provarem de contestar aquestes i d’altres preguntes sobre el lideratge de les dones en el món de la investigació.

Ponents:

• Mónica Giménez, becària Junior Leader 2019. És investigadora postdoctoral a l’Institut de Ciència Molecular (ICMol), de la Universitat de València. La seva investigació pretén descobrir si podem reduir l’impacte mediambiental amb materials intel·ligents.

• Bárbara Rivera, becària Junior Leader 2019. És investigadora principal del grup de Càncer Hereditari de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Està especialitzada en els tumors rars que apareixen dins de síndromes hereditàries, molts d'aquests de baix grau. Bárbara intenta comprendre com mantenen el seu estat benigne.

• Belén de Sancristóbal, becària Junior Leader 2018. És investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Belén intenta comprendre com el nostre cervell pot romandre pràcticament desconnectat de l’entorn sensorial mentre dormim. Entendre això ens pot donar pistes per tractar les patologies vinculades a la son.

Moderadora:

• María Crespo és la responsable de Comunicació de Global Entrepreneurship a Telefónica.

Dijous 30 de maig de 2019.
CaixaForum Barcelona.

Els que fa no tant de temps vaticinaven la fi del cinema poc es pensaven que el que estava a punt de passar era, precisament, que consumiríem més cinema que mai. Des de les sales, és clar, però també des del sofà. I és que, en el fons, sempre estem parlant d’històries. En format pel·lícula i en format sèrie. Les plataformes digitals han obert un món de possibilitats a l’abast de qualsevol comandament de televisió. I, sobretot, han desdibuixat les antigues fronteres que hi havia entre la televisió i el cinema. Dos mons paral·lels però no sempre en contacte. Avui, però, són molts els actors de cinema que apareixen en sèries de televisió i viceversa. També els directors i guionistes que treballen a cavall entre aquests dos mons. Són els límits entre cinema i televisió cada vegada més borrosos? Quina és la diferència entre fer un projecte de cinema o una sèrie a Espanya? Són diferents les històries que s’expliquen al cinema i a la televisió?

Per parlar d’aquest nou paradigma, hem reunit a cinc becaris de la Fundació ”la Caixa”, professionals del cinema i de la televisió. Directors, guionistes i productors que fa anys que treballen per omplir les pantalles, grans i petites, d’històries de qualitat.

Ponents:

• Carlos Marques-Marcet, director, guionista i muntador. Premiat en diversos certàmens per pel·lícules com 10.000 km, Tierra Firme o Los días que vendrán, la seva nova pel·lícula. Ara mateix està enllestint la seva primera sèrie de televisió: El corredor de la muerte.

• Edmon Roch, productor i fundador de la productora Ikiru Films. Ha produït pel·lícules com Séptimo, El niño, Tadeo Jones o El cuaderno de Sara, entre d’altres; ha escrit i dirigit Garbo, ha co-produït Biutiful, i ara està acabant Staff Only i Un Mundo Prohibido. El seu treball ha estat reconegut amb diversos Goya, Gaudí i d’altres premis internacionals. Ha produït la sèrie de TV Justo antes de Cristo.

• Clara Roquet, guionista i directora. Ha escrit guions de pel·lícules com 10.000 km, Petra o Els dies que vindran, entre d’altres. Ha dirigit curtmetratges i capítols de sèries de televisió. Actualment dirigeix el seu primer llargmetratge. El seu treball ha estat reconegut en diferents certàmens.

• Carla Simón, directora i guionista. Premiada en diferents certàmens pel seu primer llargmetratge: Estiu 1993.

Moderadora:

• Maria Cervera, té una àmplia trajectòria en desenvolupament i producció de televisió. En l’actualitat forma part de l’equip de producció espanyola original de sèries a la plataforma audiovisual Netflix.

Dijous 28 de febrer de 2019, a les 19 h.
Palau Macaya.

Quan pensem en «discurs», pensem normalment en un discurs polític. Però el discurs, en realitat, és a tot arreu. És als diaris i a les xarxes socials. És a les aules i fins i tot a la consulta del metge. És a casa nostra. Perquè el discurs rau en el llenguatge i la comunicació. I és justament perquè és a tot arreu que té tant de poder. Un poder invisible que és capaç de manipular, de crear ideologies, de mantenir estereotips i, fins i tot, de generar crisis econòmiques.

En aquest sentit, i tenint en compte els llaços tan estrets entre discurs, ideologia i societat, sorgeixen preguntes com: Quines responsabilitats tenen els polítics, periodistes i professors com a creadors i portadors de discursos públics? En quina mesura els mitjans de comunicació han prendre més consciència del poder dels discursos públics que emeten? Les xarxes socials permeten democratitzar els discursos públics? Com es poden combatre les fake news des de l’anàlisi crítica del discurs? Com podem convertir les aules en espais crítics de debò?

Teun Van Dijk és un dels fundadors de l’enfocament crític dels Estudis del Discurs, és a dir, l’anàlisi crítica del significat latent en allò que es diu o s’escriu. El becari de la Fundació ”la Caixa” Alfonso Sánchez-Moya, doctor en Lingüística Anglesa, dialogarà amb ell per contestar aquestes i d’altres preguntes, que ens donaran les claus per ser més crítics amb els diferents missatges que ens arriben cada dia.

Ponent:

• Teun van Dijk és catedràtic en Estudis del Discurs de la Universitat d’Amsterdam i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Recentment ha impulsat la creació del Centre of Discourse Studies a Barcelona, un espai dedicat a l’estudi crític del llenguatge.

Becari:

• Alfonso Sánchez-Moya va rebre una beca de la Fundació ”la Caixa” per cursar el màster en Estudis del Discurs a la Universitat de Lancaster, Regne Unit. És doctor en Lingüística Anglesa per la Universitat Lliure d’Amsterdam i la Complutense de Madrid, a la qual segueix vinculat com a investigador en el grup «Discurs i comunicació en llengua anglesa: estudis de lingüística cognitiva i funcional». A més, és professor a la Universitat Nebrija i examinador de Cambridge ESOL des de 2012.

Dilluns 17 de setembre de 2018, a les 19.30 h.
CaixaForum Madrid.

Dimarts 25 de setembre de 2018, a les 19 h.
CaixaForum Barcelona.

Ha progressat la humanitat en les últimes dècades? Steven Pinker assegura això mateix en el seu últim llibre que tan recomana Bill Gates, Enlightenment now. The case for reason, science, humanism, and progress. En qualsevol cas, hi estiguem o no d’acord, si pensem en la igualtat de gènere, no hi ha dubte que encara queda molt per fer. L’onada de feminisme dels anys 60 i 70, tot i que va aconseguir grans avanços, no va poder trencar molts dels estereotips que encara provoquen la discriminació de les dones en la societat actual. Ara és el moment d’anar més enllà i de pensar en com podem aprofitar la força dels moviments feministes actuals per aconseguir un canvi real de mentalitat de tota la societat.

El dret és la millor arma per lluitar per la igualtat de gènere? Com impacta el llenguatge legal en la mentalitat de les persones? Les lleis són masclistes o ho és la interpretació que se’n fa? Poden la justícia i el codi penal acabar de debò amb la violència contra les dones? Què és el primer que ha de canviar: les lleis, l’opinió pública o l'educació?

En aquesta cita Horizons, Viviana Waisman, advocada experta en drets humans i Joan Roca, becari de la Fundació ”la Caixa” i president executiu de Roca Junyent, dialogaran sobre quin és el paper que ha de tenir el dret en la lluita per la igualtat de gènere i com, no només els actors del sistema judicial, sinó tota la societat en general podem acabar, per fi, amb aquests estereotips de gènere que no permeten que el progrés sigui, realment, un progrés per a tothom.

Ponent:

• Viviana Waisman és advocada experta en drets humans. L'any 2001 va fundar Women’s Link Worldwide, amb una visió innovadora sobre el dret com a eina per promoure un canvi social sostenible que permeti l’avenç dels drets de les dones i les nenes.

Moderador:

• Joan Roca és becari de la Fundació ”la Caixa” i president executiu del despatx d’advocats Roca Junyent. Fa uns mesos, el seu despatx, va reconèixer la tasca de Waisman amb el V Premi Dret i Societat Roca Junyent.

Dimarts 5 de juny de 2018, a les 19 h.
CaixaForum Barcelona.

Europa és el primer continent que es va declarar lliure de malària el 2016. Va ser una malaltia endèmica al sud d’Europa fins a la postguerra de la Segona Guerra Mundial. El paràsit, transmès per un mosquit, va matar milers de persones als Balcans, Itàlia, Grècia i Portugal. També a Espanya, on es va eradicar el 1964. Per sempre?

El canvi climàtic, les migracions, l’adaptació dels mosquits tigre a nous hàbitats, la falta de vacunació universal o la degradació de les condicions de vida i els sistemes de salut als països desenvolupats són alguns dels elements que poden provocar i, de fet, ja provoquen la reaparició de malalties que estaven pràcticament eradicades a Europa, i en concret a Espanya.

D’altra banda, els països subdesenvolupats comencen a patir malalties fins ara més pròpies del primer món, com les malalties cardiovasculars i el càncer. I és que ara, més que mai, els problemes de salut pública són globals.

Quins són els reptes de la salut pública global per als propers anys? És la resistència als antibiòtics la nova plaga del segle XXI? Es pot controlar l’avanç de les malalties tropicals cap a zones no tropicals? Quin és el paper de la investigació i de la translació en aquest context? Quin és el compromís que haurien d’assumir les administracions per vetllar per la salut dels ciutadans?

Pedro Alonso, metge i director del Programa de Malària de l’Organització Mundial de la Salut, i Antoni Plasencia, metge, director d’ISGlobal i becari de la Fundació ”la Caixa”, dialogaran sobre aquestes i altres qüestions.

Ponent:

• Pedro Luis Alonso, metge i director del Programa de Malària de l’Organització Mundial de la Salut, coordinador del programa per al desenvolupament experimental de la vacuna de la malària en tres països d’Àfrica.

Moderador:

• Antoni Plasencia és metge i director d'ISGlobal. Becari de la Fundació ”la Caixa” (EUA, 1983).

Dijous 22 de febrer de 2018, a les 19 h.
CaixaForum Madrid.

L'estació espacial internacional (ISS), probablement el projecte civil de col·laboració científica internacional més ambiciós de la història, està previst que estigui operativa a mitjans de la propera dècada. Quin gran projecte de col·laboració seguirà a l’estació espacial internacional? Quins seran els nous reptes de l’exploració humana a l’espai? Serà Mart la propera destinació turística o la solució per salvar el planeta?

Des de ja fa uns anys, diverses agències espacials i empreses privades estan desenvolupant noves naus espacials amb la capacitat de sortir de l’òrbita terrestre de nou, una fita que els éssers humans no han tornat a assolir des dels anys 70. Europa, a través de l’Agència Espacial Europea (ESA), és un soci clau en l’Estació Espacial Internacional i participa actualment, juntament amb la NASA, en el desenvolupament de la nau Orion, que té com a objectiu enviar éssers humans a distàncies de la Terra mai aconseguides, en una data tan propera com el 2020. En aquesta línia, recentment els Estats Units han proposat construir una base de la NASA a la Lluna des de la qual, entre d’altres coses, preveu enviar persones a Mart. Per fer-ho, necessitarà l’ajuda d’empreses privades com SpaceX. Darrera d’aquestes aspiracions hi ha, d’una banda, la voluntat de continuar abanderant la carrera espacial que ha enfrontat durant dècades les grans potències i, de l’altra, la possibilitat d’obrir una nova etapa de la història fora del planeta Terra.

Paral·lela a aquesta carrera espacial, existeix una altra carrera, protagonitzada per empreses privades com Virgin, Amazon i SpaceX, que competeixen per veure quina és la primera que obre la veda al turisme espacial. Així que, per primera vegada, són les empreses privades les que, fins i tot, abanderen la tecnologia espacial. SpaceX, per exemple, ha estat la primera en llançar i fer aterrar un coet que ja ha estat a l’espai, fet que reduirà el cost dels llançaments de satèl·lits a l’espai.

Pedro Duque, astronauta de l’Agència Espacial Europea, dialogarà amb Javier Ventura-Traveset, becari de la Fundació ”la Caixa”, Assessor al Director de l’ESAC i Cap de l’Oficina Científica Galileo i Portaveu de l’Agència Espacial Europea a Espanya, sobre aquestes i d’altres qüestions.

Ponents:

• Pedro Duque, astronauta de l’Agència Espacial Europea.

Becari:

• Javier Ventura-Traveset és becari de la Fundació ”la Caixa”, Cap de l’Oficina Científica Galileo, Assessor al Director de l’ESAC i Portaveu de l’Agència Espacial Europea a Espanya.

Dimarts 17 d'octubre de 2017, a les 19 h.
CaixaForum Barcelona.

Quines seran les prioritats de la societat del futur? Cap a on dirigir l’esforç del present? Quins factors influeixen en el benestar del nostre país? Com aconseguir una millor cohesió social?

L’Observatori Social i l’Associació de Becaris de la Fundació ”la Caixa” reuneixen quatre expertes en inclusió social, ensenyament, innovació i cultura que compartiran els seus enfocaments sobre una mateixa qüestió: quines són les tendències que marcaran el ritme de la societat en els propers anys?

No et perdis aquest diàleg entre Immaculada Cubillo (Càritas), Mònica Feixas (Universitat Autònoma de Barcelona i Zurich University of Teacher Education), Núria Oliver (Vodafone) i Gema Álava (World Council of Peoples for the United Nations), moderat per Eva Domínguez (Universitat Pompeu Fabra).

Ponents:

Ciència i innovació:

• Núria Oliver (EEUU, 1994) és experta en intel·ligència artificial, doctorada pel Media Lab de MIT, Directora d’investigació en Data Science a Vodafone. El seu treball se centra en el model computacional del comportament humà, les interfícies intel·ligents i l’ús del Big Data en benefici de la societat. També és assessora en diferents instituts científics, universitats i per al Govern.

Cultura:

• Gema Álava (EUA, 1996) és artista multidisciplinària i assessora de cultura del World Council of Peoples de les Nacions Unides des del 2012. Ha dirigit projectes a les Nacions Unides i treballat com a educadora dels museus MoMA, Guggenheim, Whitney i Metropolitan de Nova York. L’any 2013 va presentar el seu llibre "Tell Me the Truth 2008-2013".

Ensenyament:

• Mònica Feixas (EUA, 1993) combina la feina acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Zurich University of Teacher Education. Llicenciada en Ciències de l’Educació, Màster en Educational Administration (Columbia University) i doctora en Ciències de l’Educació. La seva recerca se centra principalment en temes relacionats amb la formació del professorat i la didàctica universitària.

Inclusió social

• Immaculada Cubillo (EUA, 1992) treballa actualment a l’àrea de comunicació de Cáritas Española, a càrrec del projecte fotogràfic d’aquesta entitat. Gràcies al seu postgrau en documentació audiovisual, relacions internacionals i comunicació per al desenvolupament, ha exercit tasques de cooperació internacional i incidència social política per a la defensa dels drets humans.

Moderadora:

• Eva Domínguez (EUA, 1996) és experta en periodisme immersiu, fundadora i directora de Minushu, una start-up dedicada a crear experiències narratives amb tecnologies immersives i professora de la Universitat Pompeu Fabra. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, Màster en Interactive Telecommunications per la Universitat de Nova York i doctora en Comunicació per la Universitat Ramon Llull.

Dimecres 5 de juliol de 2017, a les 19 h.
Palau Macaya.

Els cursos de formació serveixen realment per trobar feina? Els nens en aules amb menys alumnes aprenen més que els nens en aules grans? Hi hauria més accidents si no hi hagués campanyes de trànsit? Com decideix un Govern quines polítiques públiques posa en marxa? En què es basa? Com s’implementen i avaluen aquestes polítiques?

Cada any, les administracions públiques de tots els països del món destinen grans quantitats de recursos a tota mena de polítiques socials. No obstant això, avaluar els resultats d’aquestes intervencions no és trivial. Conèixer-ne l’impacte real amb certesa significa salvar obstacles logístics i metodològics importants, però també considerar amb atenció els aspectes ètics de l’avaluació.

Dan Levy, professor de Polítiques Públiques de la Universitat Harvard, i Enric Fernández, becari de la Fundació ”la Caixa” i economista en cap de CaixaBank, dialogaran sobre aquestes i altres qüestions relacionades amb les polítiques públiques i els programes socials.

Ponent:

• Dan Levy: és doctor en economia per la Universitat Northwestern, professor de Polítiques Públiques a l’Escola de Govern John F. Kennedy de la Universitat Harvard i director del programa SLATE: Reforç de l’Excel·lència en l’Aprenentatge i en la Docència. El professor Levy, una de les principals autoritats del món en avaluació de programes socials i de polítiques públiques, és també actualment l’investigador principal de Transparency for Development (T4D), un projecte que té com a objectiu promoure la transparència i la rendició de comptes dels serveis de salut en països en vies de desenvolupament, i professor afiliat del Poverty Action Lab (J-PAL), del MIT.

Amb la col·laboració de:

• Enric Fernández és economista en cap de CaixaBank. Va ser becari de la Fundació ”la Caixa” (1995) per dur a terme estudis de doctorat als Estats Units. Mentre feia els seus estudis a la Universitat de Chicago, va ser ajudant d’investigació al Banc de la Reserva Federal de Chicago, professor ajudant en diferents cursos de doctorat de la Universitat de Chicago i professor de macroeconomia al College d’aquesta mateixa universitat. Després de doctorar-se, es va incorporar com a economista al Fons Monetari Internacional, on es va concentrar en el seguiment d’economies emergents de l’Amèrica Llatina, l’Europa de l’Est i Àsia, i va participar en el disseny i les negociacions de diversos programes d’assistència financera. El 2006 es va incorporar al servei d’estudis de la Fundació ”la Caixa”.

Dimarts 25 d’abril de 2017, a les 19 h.
CaixaForum Barcelona.

L’any 2004 tenia lloc la primera competició de cotxes autònoms patrocinada pel govern dels Estats Units al desert de Nevada. El cotxe autònom era un concepte de ciència-ficció, i els prototips només eren capaços de recórrer uns metres sense sortir de la pista. Passen només 10 anys i, gràcies a avenços tecnològics sense precedents, veiem que l’any 2016 els mitjans de comunicació parlen de cotxes autònoms de manera generalitzada: el prototip de Google ha recorregut milions de quilòmetres per autopistes i zones urbanes; Tesla comercialitza vehicles amb conducció semiautònoma. Totes les marques automobilístiques principals treballen en diferents prototips i planegen comercialitzar-los abans de 2020, i governs com els de Nevada i Arizona han aprovat legislació per facilitar aquesta nova indústria. La transformació està en marxa i avança molt més de pressa del que s’esperava.

En paral·lel, el sector del transport i la mobilitat s’està transformant de forma molt ràpida. Serveis de transport compartit com Uber o Blablacar han irromput per sorpresa els últims 6 anys i estan transformant el sector a marxes forçades.

Això és només la punta de l’iceberg: ja es parla de la tercera revolució del transport. Els conceptes clau són, d’una banda, els cotxes autònoms, compartits, connectats i elèctrics (ASCE en les sigles en anglès) i, de l’altra, els serveis de mobilitat com a nova oferta per al transport de viatgers. Els pronòstics indiquen que a les ciutats hi circularan cotxes autònoms i que permetran, a través de la tecnologia, oferir diferents serveis porta a porta a qualsevol hora del dia, de manera que es reduirà el nombre d’accidents o l’espai necessari per circular i emmagatzemar vehicles, fet que suposarà ciutats més segures i habitables.

Tots aquests canvis, com afectaran les ciutats i la seva mobilitat? Com pot una ciutat aprofitar aquests canvis per millorar la qualitat de vida dels ciutadans? Analitzarem els pros i contres d’aquesta transformació, els riscos i les oportunitats que comporta, i ho farem des de diferents perspectives: les institucions responsables de la mobilitat, l’acadèmia i la indústria.

Ponents:

• Mar Hershenson. Projecte Collider, el disseny urbà per a vehicles autònoms. Fundadora i sòcia directiva de Pear Ventures, Silicon Valley.

• Luis Martín Cabiedes és conseller de BlaBlaCar, Madrid.

Moderador:

• Francesc Robusté és becari de la Fundació ”la Caixa” i catedràtic de transport a la UPC.

Dimecres 14 de desembre de 2016, a les 19 h.
Palau Macaya.

L’any 2017 es presenta amb grans reptes per a Europa. Milers de persones continuen arribant, cada dia, a les fronteres dels països de la Unió Europea fugint de la guerra de Síria i d’altres conflictes. És l’onada migratòria més gran des de la II Guerra Mundial i els països europeus no se’n surten de mantenir-se units a l’hora d’afrontar aquest fenomen.

Sota el lema "Unida en la diversitat", els principis de la Unió Europea es basen en un compro-mís per promoure i protegir els drets humans, la democràcia i l’estat de dret arreu del món. S’està gestionant aquesta emergència humanitària seguint aquest lema? Per què hi ha països que fan esforços per acollir els refugiats i d’altres, en canvi, tanquen les fronteres? Com es pot gestionar aquest potencial humà que ve disposat a treballar i viure a Europa? I com es pot fer en un context econòmic encara dèbil per a Europa, amb crisis obertes com el Brexit?

Justament el Brexit obre una altra ferida a la Unió Europea. Com afectarà la sortida del Regne Unit l’economia i el comerç europeus? Seguiran altres països el camí obert pel Regne Unit? I a l’altra banda de l’Atlàntic, l’elecció de Donald Trump com a nou president dels Estats Units no fa més que incrementar la incertesa. Què passarà amb Europa en aquest context cada vegada més complex?

Javier Solana dialogarà amb David Vegara i mirarà de respondre aquestes preguntes, i també altres, sobre el futur d’Europa.

• Javier Solana és el president de l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics. Ha estat ministre de Cultura, Educació i Ciència i d’Afers Exteriors (1982-1995). Posteriorment, va ser secretari general del Consell Europeu (1994-1999), secretari general de l’OTAN (1995-1999) i alt representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE (1999-2009).

• David Vegara és becari de la Fundació ”la Caixa” i vicepresident de l’ESADE Center for Global Economy and Geopolitics. Va ser secretari d’Estat d’Economia (2004-2009) i, posteriorment, sotsdirec-tor de departament en el Fons Monetari Internacional (2010-2012). També ha estat sotsdirector gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE).

Dimarts 18 d'octubre de 2016, a les 19 h.
Palau Macaya.

El discurs emergent de "l'urbanisme ecològic" s'ha proposat per descriure amb més precisió les aspiracions d'una pràctica urbana nodrida per qüestions ambientals i imbuïda per les sensibilitats associades al paisatge. Un urbanisme definit sota aquest adjectiu posa de manifest la necessitat de requalificar el disseny urbà, ja que tracta de descriure les condicions ambientals, econòmiques i socials de la ciutat contemporània.

Així mateix, el concepte ecologies projectives ha estat proposat recentment com una extensió i elaboració de la iniciativa d'urbanisme ecològic. Arran de la construcció del discurs de l'urbanisme ecològic, aquest desenvolupament planteja preguntes oportunes pel que fa a l'estat de l'ecologia com un modificador adjectival de l'urbanisme.

L'ecologia s'ha convertit en un dels marcs epistemològics més importants de la nostra època. Aquesta afirmació es basa en el fet que l'ecologia ha transcendit els seus orígens com a ciència natural per abastar una gamma de significats que s'encreua amb les ciències naturals i les socials, la història, les humanitats, el disseny i les arts. Des d'una branca protodisciplinària de la biologia del segle xix, l'ecologia s'ha convertit en una ciència moderna en el s. XX i avança imparable cap a un marc intel·lectual multidisciplinari a les primeres dècades del s. XXI.

• Charles Waldheim és director de l’Oficina d’Urbanització i Catedràtic d'Urbanisme i Paisatge a Harvard GSD.

• Daniel Ibáñez és cofundador i arquitecte principal de Margen-Lab. Editor de New Geographies.

Dimarts 11 d’octubre de 2016, a les 19 h.
Palau Macaya.

La contaminació que generem té un efecte directe no només sobre el planeta on vivim, sinó també sobre la nostra salut i benestar.

Nombrosos estudis demostren que contaminants que ingerim amb l’alimentació, gasos que respirem o substàncies que absorbim, per exemple, a través de la pell, contribueixen a causar certes malalties.

Quins costos humans i econòmics tenen aquests contaminants? Com podem prevenir les malalties que provoquen? Podem realment viure sense “tòxics”? Quins sectors de la població són més vulnerables? Quines polítiques de salut pública hauríem de potenciar?

• Leonardo Trasande és professor a la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York. Trasande és reconegut per la seva recerca sobre com els contaminants ambientals als quals estan exposats els nens durant la infància afecten l’obesitat i els riscos cardiovasculars. També ha documentat el cost econòmic que tenen aquestes malalties d’origen ambiental.

• Miquel Porta
  Catedràtic de Salut Pública a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Carolina del Nord. Investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

6 de juny de 2016.
CaixaForum Madrid.

7 de juny de 2016.
CaixaForum Barcelona.

El món està canviant vertiginosament. L'economia és global i la tecnologia pren cada dia un paper més protagonista a la nostra vida professional i personal. La humanitat afronta nous reptes i el futur és més imprevisible. Estem preparant els nostres fills per viure en aquest nou panorama? Què han d'aprendre els nens a l'escola? I encara més important, com ho han d'aprendre?

Anne Bamford, professora i investigadora en el camp de l'art i l'educació, ho té clar: no podem deixar que els nens perdin la creativitat que tenen de manera innata. Per a Bamford, la clau és en el com i no en el què. "La diferència entre una educació mediocre i una de qualitat és com s'ensenyen les coses, el mètode, el procediment", afirma. En aquest sentit, Bamford convida els professors a ser flexibles, a arriscar-se, a provar coses noves a l'aula per mantenir el cervell dels nens actiu i creatiu.

Anne Bamford explicarà quin és l'impacte que tenen les arts i la creativitat en l'educació i dialogarà amb Jordi Baltà, consultor de polítiques culturals, sobre com hem d'educar unes generacions que s'hauran d'adaptar a un món canviant i amb grans reptes pendents.

Dimecres 27 d'abril de 2016, a les 19 h.
Palau Macaya.

Andreu Mas-Colell i Eduard Vallory parlen sobre el futur de l'educació, la universitat, la recerca i la transferència de coneixement a Catalunya.

Quina societat volem? Volem ser Florida o volem ser Massachussetts? Potser podríem ser Califòrnia, on les platges i les taules de surf conviuen amb les escoles més avançades, els centres d'excel·lència i la recerca capdavantera que es fa a les universitats?

Centres d'excel·lència, transferència de coneixement, atracció de talent internacional, recerca i educació avançades de primer nivell. Són aquests els passos necessaris per convertir-nos en la Califòrnia d'Europa?

Andreu Mas-Colell va revolucionar, ja fa uns anys, el món de la recerca a Catalunya, impulsant des del Govern iniciatives com el programa ICREA, la xarxa CERCA de centres de recerca o la Barcelona Graduate School of Economics. Eduard Vallory, que va treballar amb ell a la Generalitat i va ser el primer director de la Barcelona GSE, impulsa ara una iniciativa per al canvi educatiu. Tots dos respondran aquestes i altres preguntes sobre la situació i el futur de la recerca, la universitat i la transferència a Catalunya, moderats per Àngel Lozano, becari de la Fundació ”la Caixa” i vicerector de Recerca de la Universitat Pompeu Fabra.

Mira a Youtube la conferència

22 d'octubre de 2015.
CaixaForum Barcelona.

La recerca orientada a la creació de vida en un laboratori ve de lluny. Els primers experiments es van començar a fer als anys 50 als Estats Units, intentant recrear les condicions que hi havia a la Terra quan es va originar la vida. I és que, per poder crear vida de forma artificial, s'ha d'entendre molt bé quin és l'origen de la vida.

El Dr. Dieter Söll, professor de biofísica molecular i bioquímica a la Universitat de Yale, és un expert mundial en la recerca sobre l'origen de la vida i el 22 d'octubre vinent mirarà de respondre'ns la pregunta de: quan serem capaços de crear vida artificialment?

Söll dialogarà amb el Dr. Lluís Ribas de Pouplana, becari de la Fundació ”la Caixa” i investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) sobre qüestions relatives a la recerca en aquest camp i als límits ètics que aquesta recerca afronta.

21 de setembre de 2015.
CaixaForum Madrid.

L'Associació de Becaris de la Fundació ”la Caixa” organitza, en el marc del cicle Horizons: Talks & Lectures, una nova trobada per a emprenedors a Madrid. Es tracta d'una sessió eminentment pràctica per donar consells a joves emprenedors o que estan pensant a emprendre un negoci.

Cadascun dels cinc ponents, quatre d'ells becaris de la Fundació ”la Caixa”, va respondre durant 5 minuts a una pregunta relacionada amb l'emprenedoria. Posteriorment es va obrir un torn de preguntes de l'audiència.

La xerrada va ser moderada per la també becària i periodista María Crespo.

Dijous 16 d'abril de 2015.
Palau Macaya.

L'Associació de Becaris de la Fundació ”la Caixa” organitza, en el marc del cicle Horizons: Talks & Lectures, una sessió eminentment pràctica per a donar consells a joves emprenedors o que estan pensant a emprendre.

Cadascun dels cinc ponents, quadre d'ells becaris de la Fundació ”la Caixa”, va respondre durant 5 minuts a una pregunta relacionada amb l'emprenedoria. Posteriorment es va obrir un torn de preguntes de l'audiència.

La xerrada va ser moderada per la també becària Carmina Crusafon, professora de periodisme de la UAB i consultora especialitzada en mitjans digitals

11 de novembre de 2014.
CaixaForum Barcelona.

El director d'IrsiCaixa, Dr. Bonaventura Clotet, i el col·leccionista i mecenes Han Nefkens es coneixen des de fa anys. El Dr. Clotet és qui tracta Han Nefkens del VIH.

El novembre de 1987, Nefkens va descobrir que havia contret la sida i, després de plantejar-se què val la pena de la vida, va decidir dedicar-se a allò que realment l'apassiona: l'art. Nefkens té dues fundacions, Art Aids i la Fundació Han Nefkens, i és propietari i creador de la Col·lecció H+F, formada per unes 450 obres que té cedides a museus d'arreu del món.

El Dr. Clotet es troba cada dia amb pacients que, com Nefkens, s'han hagut de fer aquesta pregunta existencial: què és el que val la pena de la vida? Ell mateix lluita, des de fa 30 anys i dia rere dia, per allargar i millorar la vida dels seus pacients. I ho fa tant des del vessant assistencial, com a metge, com des del vessant d'investigador, liderant l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, un dels centres de recerca en VIH de prestigi internacional.

El Dr. Bonaventura Clotet i Han Nefkens van parlar, moderats per les becàries de la Fundació ”la Caixa” Rosina Malagrida i Martina Millà, sobre l'art, la ciència i la vida. Rosina Malagrida és cap de la Unitat de Public Engagement on Health Research i directora d'Xplore Health a IrsiCaixa. Martina Millà és la cap de Programació i Projectes de la Fundació Joan Miró de Barcelona.

25 de juny de 2014.
CaixaForum Barcelona.

Quins coneixements i quina formació reclama el mercat? Les oportunitats d'innovació i creativitat passen per una bona formació superior? La universitat té fórmules i recursos adequats al moment actual? El coneixement afegeix alguna cosa a la creativitat? Quines oportunitats de generar riquesa es presenten per als pròxims anys? Com s'han d'orientar les polítiques públiques per tal que els països puguin afrontar amb solvència els anys vinents?

Ferran Adrià i Israel Ruiz, moderats per Mònica Terribas, van conversar en la trobada sobre creativitat, innovació, formació, ciència i oportunitats.

• Israel Ruiz és becari de CaixaBank i vicepresident financer i tresorer del Massachusetts Institute of Technology (MIT), un dels 10 millors centres universitaris del món. Per a aquesta institució, la recerca i l'educació tecnològica i científica són molt importants. Potser per això s'explica que entre alumnes i professors hi hagi 80 premis Nobel.

• Ferran Adrià és un dels millors cuiners del món. Ha guanyat molts premis, entre els quals, el de millor cuiner per The Culinary Institute of America l'any 2009 o el de millor xef de la dècada per la revista The Restaurant Magazine. També ha aconseguit cinc vegades el premi San Pellegrino, que li ha distingit el restaurant elBulli com el millor del món. Ara mateix, treballa en el seu darrer projecte: elBulliFoundation.

• Mònica Terribas és becària de CaixaBank, professora titular de la Universitat Pompeu Fabra i directora del programa radiofònic El matí de Catalunya Ràdio des del setembre de 2013. Anteriorment, havia estat consellera delegada i editora del diari Ara, directora de Televisió de Catalunya i conductora del programa diari d'anàlisi informativa de TV3 La nit al dia.

22 de maig de 2013.
CaixaForum Barcelona.

L'exposició constant a les xarxes socials, al treball en xarxa i als videojocs, en detriment de les relacions personals, està afectant les nostres habilitats socials.

Michelle García Winner és una reconeguda logopeda nord-americana que treballa des de fa anys amb administracions, educadors i famílies posant en valor el que ella anomena "pensament social" per potenciar el màxim desenvolupament intel·lectual, emocional i social de nens, joves i adults.

Després de la xerrada, Michelle Garcia Winner va dialogar sobre aquest tema amb Nuria Oliver, becària de la Fundació ”la Caixa” i directora científica a Telefónica I+D.

14 de gener de 2013.
CaixaForum Barcelona.

Peter Greenaway és un artista polifacètic: director de cinema, escriptor i pintor, també ha escrit òperes i ha col·laborat amb compositors de música. Greenaway va néixer a Gal·les i es va formar com a pintor. L'any 1966 va començar a experimentar amb el cinema. Des d'aleshores, ha dirigit 15 pel·lícules i més de 40 curtmetratges, documentals i sèries de televisió. Entre les seves pel·lícules més reconegudes trobem: The Falls, The Draughtsman's Contract, The Belly of an Architect, The Cook, the Thief, his Wife and her lover, The Pillow Book o The Tulse Luper Suitcases.

Peter Greenaway va parlar sobre la necessitat de separar el cinema de l'esclavitud dels textos. El cinema actual es basa en el text i cal tallar, segons Greenaway, aquest cordó umbilical que uneix el cinema amb la literatura. Greenaway sosté que la majoria de la gent és visualment analfabeta, que hi ha relativament poques persones que hagin rebut una educació que els permeti veure i crear imatges de la mateixa manera que es poden llegir i escriure textos. I també considera que el cinema pot ajudar a educar els analfabets visuals mitjançant els nous llenguatges cinematogràfics.

Després de la xerrada, Peter Greenaway va dialogar sobre aquest tema amb Edmon Roch, becari de la Fundació ”la Caixa” i director i productor de cinema.

17 de setembre de 2012.
Seu de la Fundació ”la Caixa” - Av. Diagonal, 621 de Barcelona.

La crisi ens ha conduït inevitablement a replantejar la política macroeconòmica, tant la monetària com la del tipus de canvi o la fiscal. Els experts en polítiques públiques han explorat nous mètodes: des de la flexibilització quantitativa o l'ús de recursos macroprudencials, fins a l'establiment de noves normatives fiscals. Olivier Blanchard va reflexionar sobre com serà la política macroeconòmica en el futur.

• Olivier Blanchard és l'economista en cap del Fons Monetari Internacional. Doctor en economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha estat professor d'economia a la Universitat Harvard i al MIT. És membre i assessor de diverses entitats i ha escrit nombrosos articles sobre macroeconomia.

  Jordi Galí, becari de la Fundació ”la Caixa”, va dialogar amb Olivier Blanchard sobre aquest tema.

• Jordi Galí és doctor en economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT). Ha estat professor a la Universitat Colúmbia, la Universitat de Nova York i el MIT. Actualment és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, director del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) i Research Professor de la Barcelona GSE.

24 de maig de 2012.
CosmoCaixa Barcelona.

La cooperació entre els humans és una aptitud que ve de lluny, concretament dels nostres avantpassats, els simis. No obstant això, tot i que els ximpanzés i altres grans simis col·laborin entre ells per a algunes finalitats, la cooperació entre els éssers humans és considerablement diferent tant des del punt de vista cognitiu com pel que fa a la motivació. Per què?

El Dr. Tomasello, director del Department of Developmental and Comparative Psychology del Max-Planck-Institut für evolutionäre Anthropologie, creu que la clau és el menjar: els humans estan particularment adaptats per col·laborar a l'hora de buscar aliments i han desenvolupat nombrosos mecanismes específics per fer-ho, des de formes especials de coordinació i comunicació fins a maneres de compartir el menjar.

El Dr. Tomasello va dialogar sobre aquest tema amb el Dr. Josep Call, becari de la Fundació ”la Caixa” i director del Wolfgang Köhler Primate Research Center del Max-Planck-Institut für evolutionäre Anthropologie.

26 de maig de 2011.
CaixaForum Barcelona.

"Arquitectura i avantguarda" és el títol de la conferència que va oferir Kenneth Frampton, professor emèrit de la Universitat Colúmbia (NY) i autor del llibre Historia Crítica de la Arquitectura Moderna.

Després de la conferència es va obrir un debat amb l'arquitecte i becari de la Fundació ”la Caixa” Josep Bohigas, amb qui va tractar sobre l'arquitectura contemporània a Barcelona. Va conduir el debat el també arquitecte i becari Juan Luis Valderrábano.

30 de maig de 2011.
CaixaForum Madrid.

Kenneth Frampton, professor emèrit de la Universitat Colúmbia (NY) i autor del llibre Historia Crítica de la Arquitectura Moderna, va parlar sobre "Arquitectura i avantguarda".

En acabar l'exposició es va iniciar un debat sobre l'arquitectura contemporània a Madrid, en què va participar Juan Herreros, arquitecte i professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid. El també arquitecte i becari de la Fundació ”la Caixa” Juan Luis Valderrábano es va encarregar de moderar el diàleg.