Catàleg de publicacions

Sinòpsis: Mostra posicions diverses respecte al videojoc i planteja preguntes que ens obliguen a qüestionar-nos les nostres certeses. A diferencia d’altres exposicions sobre el tema, basades en aspectes històrics, simbòlics i visuals, aquesta adopta una perspectiva crítica: convida l’espectador a reflexionar i prendre partit, a la vegada que presenta totes les interpretacions i potencialitats dels videojocs: des del seu impacte en el món de l’art, la computació i la ciència fins als indie games que aporten visions alternatives per tal de trencar estigmes i estereotips i contribuir a l’aparició d’una nova sensibilitat social o mediambiental.

Sinòpsis: En totes les cultures, en totes les èpoques, trobem representacions d’homes i dones: dibuixats, modelats, esculpits, tallats, fotografiats i filmats. Les col·leccions monogràfiques del British Museum dedicades a les diferents civilitzacions i períodes històrics, juntament amb obres de la imatge humana de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, creen un diàleg des d’una perspectiva que ens permet descobrir la transformació d’un cos per la guerra o la mort, les disfresses, la cirurgia, la mutació o la imaginació creadora. És suggeridor veure una màscara antiga mexicana i una fotografia d’un artista contemporani que plantegen les mateixes preguntes: qui soc? Fins a quin punt puc modelar la meva identitat transformant el meu cos? Soc víctima de les transformacions que m’imposen des de fora? Altres aspectes que podem veure són la bellesa ideal, la transformació de la personalitat, el cos diví i les imatges de poder.

Sinòpsis: Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàries ha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, es presenta un joc fascinador d’associacions i analogies en què el procés creatiu dona la màxima importància a la idea inicial; el que palesa la imperfecció i el vertigen de la singularitat de l’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma i dona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressar l’inefable i l’infinit. Al voltant d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiples conceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica.

Sinòpsis: Jean Prouvé, constructor i dissenyador de mobiliari, va treballar amb grans arquitectes de la modernitat en edificis prefabricats. El seu objectiu era la industrialització de la construcció i la producció en sèrie perquè els seus dissenys arribessin a tantes persones com fos possible. Per a Prouvé, l’arquitectura i el disseny eren eines de transformació al servei de la comunitat, el progrés era un ideal desitjable que permetria millorar la vida social i superar les desigualtats. Experimentava i innovava en benefici dels altres, perquè incorporessin les seves idees als seus projectes com a resposta col·lectiva a problemes compartits.

Sinòpsis: Catàleg que acompanya l’exposició en col·laboració amb la Cinémathèque Française i que ofereix una oportunitat excepcional per submergir-se en el món dels vampirs. És una invitació a obrir-se al coneixement de llibres, pel·lícules, directors, actors, artistes i moviments estètics.

Sinòpsis: Es tracta d’una selecció de 50 peces d’El Prado –pintures, escultures i medalles datades entre els anys centrals del segle I aC i finals del segle XVIII. La mostra ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art.

Sinòpsis: Els artistes dels anys seixanta van protagonitzar un canvi sense precedents en la producció, la promoció i el consum d’art gràfic. Tradicionalment, els gravats eren peces de petit format, pensades per contemplar-les de prop, en un interior domèstic o en un àlbum. Creadors com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Jim Dine o Robert Rauschenberg van trencar aquesta relació d’intimitat. Acostumats a treballar amb la iconografia popular, de colors llampants, van acostar el gravat al llenç i al cartell. Tallers nous van incorporar les últimes tecnologies d’impressió i reproducció amb formats sense precedents, que remetien a la pintura mural i a la tanca publicitària.
No tot va ser art pop. Cal destacar també l’aportació de l’abstracció, del gestualisme i del minimalisme dels anys seixanta amb artistes com Willem de Kooning, Robert Motherwell o Donald Judd, el fotorealisme de Richard Estes o el retorn a la figura en l’obra de Robert Longo. Mostra també el naixement d’un art polític, amb la preocupació pel gènere, la raça i la identitat.