Catàleg de publicacions

Sinòpsis: Els tatuatges, un debat entre partidaris i detractors. Un mitjà d’expressió artística i representació personal que ha anat canviant de rumb a través del temps, de ser un signe d’identitat col·lectiva a convertir-se en marca personal. Ha passat d’ambients marginals a modernitat i glamur de moda. Des dels pobles de la Polinèsia fins el període Edo de Japó, dels exèrcits francès i anglès de l’època colonial i les presons russes a les revistes especialitzades i a grans tatuadors actuals. L’exposició recull diferents peces d’èpoques i cultures que ens transporta als orígens des d’una perspectiva simbòlica i antropològica fins a l’actualitat, on l’esport, la moda o la música han normalitzat i esvaït l’estigma d’altres èpoques. Cent cinquanta obres que presenten el tatuatge com a pràctica ancestral i marca identitaria així com els seus usos en la vida quotidiana i en la creació artística contemporània.

Sinòpsis: Mostra posicions diverses respecte al videojoc i planteja preguntes que ens obliguen a qüestionar-nos les nostres certeses. A diferencia d’altres exposicions sobre el tema, basades en aspectes històrics, simbòlics i visuals, aquesta adopta una perspectiva crítica: convida l’espectador a reflexionar i prendre partit, a la vegada que presenta totes les interpretacions i potencialitats dels videojocs: des del seu impacte en el món de l’art, la computació i la ciència fins als indie games que aporten visions alternatives per tal de trencar estigmes i estereotips i contribuir a l’aparició d’una nova sensibilitat social o mediambiental.

Sinòpsis: En totes les cultures, en totes les èpoques, trobem representacions d’homes i dones: dibuixats, modelats, esculpits, tallats, fotografiats i filmats. Les col·leccions monogràfiques del British Museum dedicades a les diferents civilitzacions i períodes històrics, juntament amb obres de la imatge humana de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, creen un diàleg des d’una perspectiva que ens permet descobrir la transformació d’un cos per la guerra o la mort, les disfresses, la cirurgia, la mutació o la imaginació creadora. És suggeridor veure una màscara antiga mexicana i una fotografia d’un artista contemporani que plantegen les mateixes preguntes: qui soc? Fins a quin punt puc modelar la meva identitat transformant el meu cos? Soc víctima de les transformacions que m’imposen des de fora? Altres aspectes que podem veure són la bellesa ideal, la transformació de la personalitat, el cos diví i les imatges de poder.

Sinòpsis: Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàries ha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, es presenta un joc fascinador d’associacions i analogies en què el procés creatiu dona la màxima importància a la idea inicial; el que palesa la imperfecció i el vertigen de la singularitat de l’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma i dona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressar l’inefable i l’infinit. Al voltant d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiples conceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica.

Sinòpsis: Jean Prouvé, constructor i dissenyador de mobiliari, va treballar amb grans arquitectes de la modernitat en edificis prefabricats. El seu objectiu era la industrialització de la construcció i la producció en sèrie perquè els seus dissenys arribessin a tantes persones com fos possible. Per a Prouvé, l’arquitectura i el disseny eren eines de transformació al servei de la comunitat, el progrés era un ideal desitjable que permetria millorar la vida social i superar les desigualtats. Experimentava i innovava en benefici dels altres, perquè incorporessin les seves idees als seus projectes com a resposta col·lectiva a problemes compartits.

Sinòpsis: Catàleg que acompanya l’exposició en col·laboració amb la Cinémathèque Française i que ofereix una oportunitat excepcional per submergir-se en el món dels vampirs. És una invitació a obrir-se al coneixement de llibres, pel·lícules, directors, actors, artistes i moviments estètics.

Sinòpsis: Es tracta d’una selecció de 50 peces d’El Prado –pintures, escultures i medalles datades entre els anys centrals del segle I aC i finals del segle XVIII. La mostra ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art.