Catàleg de publicacions

Sinòpsis: Aquest catàleg parteix de la col·lecció de Bernard Mahé. Recull una selecció d’obres mestres del còmic, des d’un dibuix de la sèrie The Yellow Kid de Richard Felton, del 1896, fins a la coberta de l’antologia de La Quête de l’Oiseau du Temps de Régis Loisel, del 2017: l’edat d’or de les tires de premsa, els grans personatges dels anys trenta, la visió de la Segona Guerra Mundial en el còmic, els superherois, l’escola francobelga, el boom dels anys seixanta i la novel·la gràfica. La idea d’obra mestra, que es limitava fins fa poc a les grans obres de la pintura i l’escultura, respon ara a aquesta voluntat de reconeixement de la creativitat i la significació social del còmic.

Sinòpsis: La idea de paisatge com a representació de la naturalesa, que simula certificar la realitat, amb la consciència, però, que és pur artifici. L’exposició s’estructura en quatre àmbits temàtics que aborden el paisatge des de la ficció, els codis culturals i artístics, la noció de realisme i la consciència mediambiental. En cadascun d’aquests punts, obres del passat històric es relacionen amb creacions contemporànies, revelant equivalències visuals malgrat les diferències de context històric que hi ha entre totes.

Sinòpsis: Es tracta d’una selecció de 50 peces d’El Prado –pintures, escultures i medalles datades entre els anys centrals del segle I aC i finals del segle XVIII. La mostra ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art.

Sinòpsis: La moda ha estat motiu d’atracció per al cinema, pràcticament des dels seus orígens. Ha creat estils i tendències amb vestuaris icònics. La col·laboració entre directors de cinema i dissenyadors de moda ha estat habitual, donant lloc a personatges i escenes inoblidables. La Cinémathèque Française de la mà de Jean Paul Gaultier explica aquesta apassionant història amb vestits, conjunts i peces d’alta costura, accessoris de moda, dibuixos, cartells de pel·lícules, fotografies de rodatges, decorats i extractes de pel·lícules. La mostra compta amb peces de prestadors internacionals i nacionals, posant un accent especial en el cinema espanyol de Pedro Almodóvar. També dedica una especial atenció a figures heterodoxes, guerrers, andrògins i travestis, així com la influència del rock, punk i el queer que en els últims anys han canviat la moda.

Sinòpsis: Mostra posicions diverses respecte al videojoc i planteja preguntes que ens obliguen a qüestionar-nos les nostres certeses. A diferencia d’altres exposicions sobre el tema, basades en aspectes històrics, simbòlics i visuals, aquesta adopta una perspectiva crítica: convida l’espectador a reflexionar i prendre partit, a la vegada que presenta totes les interpretacions i potencialitats dels videojocs: des del seu impacte en el món de l’art, la computació i la ciència fins als indie games que aporten visions alternatives per tal de trencar estigmes i estereotips i contribuir a l’aparició d’una nova sensibilitat social o mediambiental.

Sinòpsis: En totes les cultures, en totes les èpoques, trobem representacions d’homes i dones: dibuixats, modelats, esculpits, tallats, fotografiats i filmats. Les col·leccions monogràfiques del British Museum dedicades a les diferents civilitzacions i períodes històrics, juntament amb obres de la imatge humana de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, creen un diàleg des d’una perspectiva que ens permet descobrir la transformació d’un cos per la guerra o la mort, les disfresses, la cirurgia, la mutació o la imaginació creadora. És suggeridor veure una màscara antiga mexicana i una fotografia d’un artista contemporani que plantegen les mateixes preguntes: qui soc? Fins a quin punt puc modelar la meva identitat transformant el meu cos? Soc víctima de les transformacions que m’imposen des de fora? Altres aspectes que podem veure són la bellesa ideal, la transformació de la personalitat, el cos diví i les imatges de poder.

Sinòpsis: Els tatuatges, un debat entre partidaris i detractors. Un mitjà d’expressió artística i representació personal que ha anat canviant de rumb a través del temps, de ser un signe d’identitat col·lectiva a convertir-se en marca personal. Ha passat d’ambients marginals a modernitat i glamur de moda. Des dels pobles de la Polinèsia fins el període Edo de Japó, dels exèrcits francès i anglès de l’època colonial i les presons russes a les revistes especialitzades i a grans tatuadors actuals. L’exposició recull diferents peces d’èpoques i cultures que ens transporta als orígens des d’una perspectiva simbòlica i antropològica fins a l’actualitat, on l’esport, la moda o la música han normalitzat i esvaït l’estigma d’altres èpoques. Cent cinquanta obres que presenten el tatuatge com a pràctica ancestral i marca identitaria així com els seus usos en la vida quotidiana i en la creació artística contemporània.