Catàleg de publicacions

Sinòpsis: Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàries ha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, es presenta un joc fascinador d’associacions i analogies en què el procés creatiu dona la màxima importància a la idea inicial; el que palesa la imperfecció i el vertigen de la singularitat de l’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma i dona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressar l’inefable i l’infinit. Al voltant d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiples conceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica.

Sinòpsis: Jean Prouvé, constructor i dissenyador de mobiliari, va treballar amb grans arquitectes de la modernitat en edificis prefabricats. El seu objectiu era la industrialització de la construcció i la producció en sèrie perquè els seus dissenys arribessin a tantes persones com fos possible. Per a Prouvé, l’arquitectura i el disseny eren eines de transformació al servei de la comunitat, el progrés era un ideal desitjable que permetria millorar la vida social i superar les desigualtats. Experimentava i innovava en benefici dels altres, perquè incorporessin les seves idees als seus projectes com a resposta col·lectiva a problemes compartits.

Sinòpsis: Última de les quatre publicacions que acompanya una mostra d’obres de la Col·lecció Fundació ”la Caixa” d’Art Contemporani a la Whitechapel Gallery de Londres.
La Whitechapel Gallery s’ha associat amb la Fundació ”la Caixa” per mostrar peces clau de la Col·lecció, amb cada un dels quatre llibres fets per un escriptor contemporani, que també contribueix amb una obra de ficció completament nova en resposta a la seva selecció. Cada exposició va acompanyada d’un catàleg il·lustrat amb les obres exposades i un nou text.
Verónica Gerber Bicecci al·ludeix a una hecatombe mundial a partir d’obres de Carlos Amorales, Bleda i Rosa, Carmen Calvo, Victoria Civera, Concha García i Sophie Ristelhueber.

Sinòpsis: Catàleg que acompanya l’exposició en col·laboració amb la Cinémathèque Française i que ofereix una oportunitat excepcional per submergir-se en el món dels vampirs. És una invitació a obrir-se al coneixement de llibres, pel·lícules, directors, actors, artistes i moviments estètics.

Sinòpsis: París, Montmartre, Toulouse-Lautrec, el Moulin de la Galette, l’absenta, Le Chat Noir, els espectacles de cabaret i de circ, T. A. Steinlen, les revistes humorístiques, les litografies amb grans imatges a tot color, el teatre d’ombres xineses, els vestits amb farbalans i els barrets de copa, els gats que miolen a la lluna, dones pàl·lides, dones exuberants, dones nues en interiors vellutats: imatges de 1886-1900 que han transcendit la història de l’art.

Sinòpsis: Es tracta d’una selecció de 50 peces d’El Prado –pintures, escultures i medalles datades entre els anys centrals del segle I aC i finals del segle XVIII. La mostra ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art.

Sinòpsis: Els artistes dels anys seixanta van protagonitzar un canvi sense precedents en la producció, la promoció i el consum d’art gràfic. Tradicionalment, els gravats eren peces de petit format, pensades per contemplar-les de prop, en un interior domèstic o en un àlbum. Creadors com Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Jim Dine o Robert Rauschenberg van trencar aquesta relació d’intimitat. Acostumats a treballar amb la iconografia popular, de colors llampants, van acostar el gravat al llenç i al cartell. Tallers nous van incorporar les últimes tecnologies d’impressió i reproducció amb formats sense precedents, que remetien a la pintura mural i a la tanca publicitària.
No tot va ser art pop. Cal destacar també l’aportació de l’abstracció, del gestualisme i del minimalisme dels anys seixanta amb artistes com Willem de Kooning, Robert Motherwell o Donald Judd, el fotorealisme de Richard Estes o el retorn a la figura en l’obra de Robert Longo. Mostra també el naixement d’un art polític, amb la preocupació pel gènere, la raça i la identitat.

Sinòpsis: Fotografies i filmacions representats per un bon nombre d’artistes del nostre país. Des de Gabriel Casas i Galobardes i Brangulí, que van treballar als anys trenta, fins a fotògrafs recents, com Jorge Ribalta o Xavier Ribas. L’obra d’artistes espanyols es pot contemplar al costat de la de grans fotògrafs i cineastes internacionals com Brassai, Robert Doisneau, William Klein, Lee Friedlander o Helen Levitt i de l’obra de fotògrafs contemporanis com Valérie Jouve o Bruno Serralongue És la primera vegada que una exposició de fotografia i cinema, al voltant del tema de la ciutat, presenta un joc de correlacions entre fotògrafs espanyols i internacionals amb tanta intensitat i profunditat. Un altre apartat inclou l’obra d’artistes i fotògrafs que han reflexionat amb imatges sobre l’ús de l’espai públic a la societat dels nostres dies i sobre metròpoli del futur. L’exposició dedica un espai important a les persones, que són els veritables actors i les actrius d’aquestes ciutats.