Catàleg de publicacions

Sinòpsis: La moda ha estat motiu d’atracció per al cinema, pràcticament des dels seus orígens. Ha creat estils i tendències amb vestuaris icònics. La col·laboració entre directors de cinema i dissenyadors de moda ha estat habitual, donant lloc a personatges i escenes inoblidables. La Cinémathèque Française de la mà de Jean Paul Gaultier explica aquesta apassionant història amb vestits, conjunts i peces d’alta costura, accessoris de moda, dibuixos, cartells de pel·lícules, fotografies de rodatges, decorats i extractes de pel·lícules. La mostra compta amb peces de prestadors internacionals i nacionals, posant un accent especial en el cinema espanyol de Pedro Almodóvar. També dedica una especial atenció a figures heterodoxes, guerrers, andrògins i travestis, així com la influència del rock, punk i el queer que en els últims anys han canviat la moda.

Sinòpsis: Malgrat el plantejament aparentment provocador de Magritte, la seva obra no té res de previsible o maquinal. Les seves obres inquieten, fascinen i suggereixen, i no han perdut la seva capacitat de suggestió des que van ser creades, algunes d’elles fa gairebé 100 anys. El catàleg d’aquesta exposició examina l’obra de Magritte des del punt de vista de la seva bellesa inquietant i de les seves idees creatives, de la seva filosofia de la composició. Més de 70 puntures junt amb una selecció de fotografies i pel·lícules familiars procedents de més de cinquanta museus i col·leccions.

Sinòpsis: Es tracta d’una selecció de 50 peces d’El Prado –pintures, escultures i medalles datades entre els anys centrals del segle I aC i finals del segle XVIII. La mostra ofereix una àmplia mirada sobre la mitologia grecoromana i la seva representació al llarg de la història de l’art.

Sinòpsis: Mostra posicions diverses respecte al videojoc i planteja preguntes que ens obliguen a qüestionar-nos les nostres certeses. A diferencia d’altres exposicions sobre el tema, basades en aspectes històrics, simbòlics i visuals, aquesta adopta una perspectiva crítica: convida l’espectador a reflexionar i prendre partit, a la vegada que presenta totes les interpretacions i potencialitats dels videojocs: des del seu impacte en el món de l’art, la computació i la ciència fins als indie games que aporten visions alternatives per tal de trencar estigmes i estereotips i contribuir a l’aparició d’una nova sensibilitat social o mediambiental.

Sinòpsis: En totes les cultures, en totes les èpoques, trobem representacions d’homes i dones: dibuixats, modelats, esculpits, tallats, fotografiats i filmats. Les col·leccions monogràfiques del British Museum dedicades a les diferents civilitzacions i períodes històrics, juntament amb obres de la imatge humana de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Fundació ”la Caixa”, creen un diàleg des d’una perspectiva que ens permet descobrir la transformació d’un cos per la guerra o la mort, les disfresses, la cirurgia, la mutació o la imaginació creadora. És suggeridor veure una màscara antiga mexicana i una fotografia d’un artista contemporani que plantegen les mateixes preguntes: qui soc? Fins a quin punt puc modelar la meva identitat transformant el meu cos? Soc víctima de les transformacions que m’imposen des de fora? Altres aspectes que podem veure són la bellesa ideal, la transformació de la personalitat, el cos diví i les imatges de poder.

Sinòpsis: Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàries ha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, es presenta un joc fascinador d’associacions i analogies en què el procés creatiu dona la màxima importància a la idea inicial; el que palesa la imperfecció i el vertigen de la singularitat de l’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma i dona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressar l’inefable i l’infinit. Al voltant d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiples conceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica.

Sinòpsis: Els tatuatges, un debat entre partidaris i detractors. Un mitjà d’expressió artística i representació personal que ha anat canviant de rumb a través del temps, de ser un signe d’identitat col·lectiva a convertir-se en marca personal. Ha passat d’ambients marginals a modernitat i glamur de moda. Des dels pobles de la Polinèsia fins el període Edo de Japó, dels exèrcits francès i anglès de l’època colonial i les presons russes a les revistes especialitzades i a grans tatuadors actuals. L’exposició recull diferents peces d’èpoques i cultures que ens transporta als orígens des d’una perspectiva simbòlica i antropològica fins a l’actualitat, on l’esport, la moda o la música han normalitzat i esvaït l’estigma d’altres èpoques. Cent cinquanta obres que presenten el tatuatge com a pràctica ancestral i marca identitaria així com els seus usos en la vida quotidiana i en la creació artística contemporània.