Nadons prematurs extrems: augmentant la seva supervivència

Dimecres 17 de novembre de 2021.

Nadons prematurs extrems: augmentant la seva supervivència

Dimecres 17 de novembre de 2021.
Debat en castellà.

  • La supervivència entre els nadons prematurs extrems, nascuts als sis mesos o menys de gestació, ha millorat moltíssim gràcies als avenços en neonatologia i cures prenatals i ronda actualment entre el 75 % i el 80 % al primer món. I el 75 % dels nadons prematurs extrems que sobreviuen ho fan lliures de discapacitat moderada o greu.

    Tot i això, les xifres no són encara òptimes entre aquells nascuts més a prop dels límits de la viabilitat, abans dels sis mesos de gestació, cosa que succeeix en més de 25.000 naixements anuals a Europa. En els casos de prematuritat més extrema, naixements amb 26 setmanes o menys, la supervivència es troba entre el 25 i el 75 % depenent de les setmanes de gestació. I un percentatge elevat dels nadons que sobreviuen, pot presentar seqüeles que afectin greument el seu desenvolupament cerebral, cardiovascular i respiratori, entre d'altres.

    Segons les darreres dades de l'OMS, les complicacions relacionades amb la prematuritat, principal causa de defunció en els nens menors de 5 anys, provoquen un milió de morts anuals al món. El motiu d'aquestes dades tan elevades és que abans dels sis mesos d'embaràs els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats.

    Per què es produeix la prematuritat? Per què la prematuritat no ha disminuït al món i segueix estancada a la majoria de països desenvolupats (a més de ser un problema molt important als països en vies de desenvolupament)? Què podem fer des de la medicina maternofetal per predir o prevenir la prematuritat?

    Un nadó prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural fora del ventre de la mare. El més important és que aquests nadons tinguin una supervivència lliure de seqüeles greus o, almenys, que presentin com menys afectacions millor perquè puguin tenir la màxima autonomia quan vagin creixent.

    Com s’afronta des de la medicina maternofetal actual el naixement d’un nadó prematur extrem? Com s’aborda el seu seguiment i tractament? Quines seqüeles el poden afectar i com ho pal·liem? Quines eines tenen a la seva disposició actualment els metges i les famílies? Quines eines es podrien incorporar per poder manejar millor aquests nadons en un futur proper i disminuir les seqüeles d’un naixement prematur extrem? Quines investigacions i innovacions s’estan portant a terme en aquest sentit? Una placenta artificial podria ser una solució?

    Ponents:

    • Dr. Eduard Gratacós, Director de BCNatal de Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu, Catedràtic de la Universitat de Barcelona i Cap dels grups dels grups de recerca de Medicina Fetal IDIBAPS i CIBERER, a Barcelona.

    • Dra. Adelina Pellicer, Cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari de La Paz i Responsable de Grup de Recerca de Neonatologia de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ), a Madrid.


    Moderadora:

    • Cristina Sáez, periodista especialitzada en ciència, salut, medi ambient i cultura digital.