Edatisme és un terme creat el 1969 per Robert Butler, un destacat gerontòleg, i que està relacionat amb els estereotips i els prejudicis relacionats amb l’edat.
L’edatisme està relacionat amb la manera com entenem la vellesa i l’envelliment, amb les relacions intergeneracionals i com perpetuem estereotips o idees preconcebudes sobre la gent gran i, d’aquesta manera, limitem la comprensió de la diversitat i heterogeneïtat de la vellesa.
Pensar que totes les persones grans estan malaltes o són “rondinaires”, per posar dos exemples, es transforma en actituds que influeixen en com ens hi relacionem, com en percebem les capacitats o limitacions o com les valorem i reconeixem.
Els efectes de l’edatisme a la societat són nombrosos:
-
Les actituds negatives sobre la vellesa limiten la vida, perquè no se’ls ofereixen les mateixes oportunitats que a les altres persones.
-
S’invisibilitza el col·lectiu de la gent gran, perquè es dona per fer que no tenen res o ben poc per aportar.
-
Com que no tenen res per aportar, se les exclou de l’entorn laboral.
-
Com que es considera que no s’hi pot fer res, se’ls limiten atencions o tractaments que poden necessitar.
Igualment, els estereotips i prejudicis sobre la vellesa i l’envelliment funcionen com a profecies autocomplidores modulant la manera com envellim. Per exemple, si es dona per feta la falsa creença que la soledat és inherent a la gent gran i que aquestes persones s’hi han d’acostumar, no es farà res per ajudar les persones que pateixen soledat a fer-hi front.
L’edatisme impregna la societat i es manifesta habitualment com a infantilització, despersonalització i deshumanització. Per aquest motiu, és important revisar els nostres comportaments i els del nostre entorn:
-
El llenguatge que fem servir quan parlem de la gent gran.
-
El to que emprem quan hi parlem.
-
El poder que els donem a l’hora de prendre decisions.
-
El respecte envers les seves preferències.
-
L’empatia amb les dificultats que tenen.
