A Espanya, les projeccions de població mostren que per al 2050 la xifra de gent gran pujarà a 16.448.452, gairebé el doble que l'actual (INE, 2014).
Serà aleshores el 37,6 % de la població total. La xifra de persones octogenàries rondarà els 7 milions de persones, per la qual cosa suposaran el 16 % de la població total i el 42,4 % de la població de gent gran.
Igualment, segons les projeccions d'Eurostat (European Commission, 2015), Espanya serà el 2060 el tercer país de la UE-28 amb la proporció més gran persones octogenàries, darrere de Portugal i Grècia.
L'envelliment progressiu de la societat espanyola fa necessari reflexionar respecte de quina serà la forma que permetrà, en un futur pròxim, garantir l'atenció a la gent gran, en especial a les persones que, indefectiblement, necessiten ser cuidades.
El reconeixement de profunds canvis que s'estan produint a la societat actual dibuixen un escenari social que dificulta que l'atenció a la gent gran es pugui seguir sostenint íntegrament en l'àmbit familiar i ens condueix a replantejar com es pot facilitar una transferència de l'atenció que respecti tant la voluntat de la persona que cuida como la que és cuidada.
L'atenció a les persones és un tema que, tot i que té molta importància, actualment no se li dóna tanta visibilitat com es voldria. Segons les últimes dades de l'Enquesta Nacional de Salut (2011- 2012), el 45,5 % de les persones més grans de 65 anys tenen alguna mena de dependència funcional, relacionada amb l'atenció personal, les tasques domèstiques i/o la mobilitat. Pel que fa a les persones més grans de 85 anys, aquesta dada augmenta al 85,0 %.
