Analitzem i estudiem el fenomen de la pobresa infantil per entendre’l i aportar solucions que millorin la situació dels infants vulnerables i les seves famílies.

Què fem

L’Observatori CaixaProinfància —Infància, Vulnerabilitat i Acció Socioeducativa—, creat a partir de la col·laboració entre la Fundació ”la Caixa” i la FPCEE Blanquerna (Universitat Ramon Llull), és una eina que ens serveix per analitzar i estudiar la pobresa i vulnerabilitat dels infants i les seves famílies a Espanya. D’aquesta manera, s’aconsegueix impulsar un model d’accions socioeducatives per a aquest sector de la societat que compleix els drets que es recullen a la Convenció dels Drets de l’Infant de l’any 1989.

A més, ens comprometem a transferir aquests aprenentatges a la societat a través d’un treball en xarxa molt personalitzat en cada territori a través d’una col·laboració publicoprivada —que compta amb més de 400 entitats, 14 universitats i diversos ajuntaments— que ajudi els infants i el jovent en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social.


La nostra missió

Les funcions principals de l’observatori són:

  • Construir, recopilar i difondre coneixement sobre el fenomen de la pobresa i la vulnerabilitat dels infants, els adolescents i el jovent a través del programa CaixaProinfància.

  • Promoure criteris i estratègies innovadores per a l’acció socioeducativa en contextos vulnerables, dins dels paràmetres que es defineixen en el programa CaixaProinfància.

  • Convidar a la reflexió crítica sobre el fenomen de la pobresa dels infants i el jovent.

  • Promoure la col·laboració publicoprivada entre administracions públiques, empreses i societat per millorar les oportunitats dels infants, els adolescents i el jovent en risc d’exclusió social i dinamitzar el treball territorial.


Com ho fem

Per adquirir aquest coneixement, es fa un estudi de manera sistemàtica de la informació que es genera a través de la implementació del programa CaixaProinfància per analitzar els resultats i millorar-ne l’execució. D’aquesta manera, mirem d’entendre el fenomen de la pobresa i la vulnerabilitat en la infància i l’adolescència per poder implementar estratègies i bones pràctiques que millorin l’atenció socioeducativa a aquests col·lectius.

Direcció científica

Consulta el llistat de membres de la direcció científica i els comitès de l’Observatori CaixaProinfància.

Direcció científica i comitè editorial

La direcció científica de l’Observatori està liderada pel grup de recerca consolidat PSITIC (FPCEE Blanquerna, Universitat Ramon Llull).

  • Jordi Riera Romaní (IP PSITIC).

  • Jordi Longás Mayayo.

  • Eduard Longás Mayayo.

  • Roser de Querol i Durán.

  • Irene Cussó Parcerissas.

  • Lara Toro Lienas.

Comitè assessor i col·laboradors

  • Luis Vicente Amador Muñoz (Universidad Pablo de Olavide).

  • Pere Amorós Martí (Universitat de Barcelona).

  • Lluís Ballester Brage (Universitat de les Illes Balears).

  • Encarna Bas Peña (Universidad de Murcia).

  • Lluís Botella García del Cid (Universitat Ramon Llull).

  • Belén Caballo Villar (Universidade de Santiago de Compostela).

  • José Antonio Caride Gómez (Universidade de Santiago de Compostela).

  • Mireia Civís Zaragoza (Universitat Ramon Llull).

  • Irene Cussó Parcerisas (Universitat Ramon Llull).

  • Macarena Esteban Ibáñez (Universidad Pablo de Olavide).

  • Rita Gradaille Pernas (Universidade de Santiago de Compostela).

  • Joan Guardia Olmos (Universitat de Barcelona).

  • Carmen Julve Moreno (Universidad de Zaragoza).

  • Santa Lázaro Fernández (Universidad Pontificia Comillas).

  • Eduard Longás Mayayo (Universitat Ramon Llull).

  • Juan Carlos Martín Quintana (Universidad de Las Palmas de Gran Canaria).

  • Víctor Martín Solbes (Universidad de Málaga).

  • Josep Lluís Oliver Torelló (Universitat de les Illes Balears).

  • Victoria Pérez de Guzmán Puya (Universidad Pablo de Olavide).

  • Maribel Pero (Universitat de Barcelona).

  • Carmina Puig Cruells (Universitat Rovira i Virgili).

  • Cristóbal Ruiz-Román (Universidad de Málaga).

  • Rosa Santibáñez Gruber (Universidad de Deusto).

  • Joan María Senent Sánchez (Universitat de València).

  • Ramona Torrens Bonet (Universitat Rovira i Virgili).

  • Alezandra Torres Castaño (Asociación Hestia).

  • Xavier Úcar Martínez (Universitat Autònoma de Barcelona).

  • Belén Urosa Sanz (Universidad Pontificia Comillas).

  • Laura Varela Crespo (Universidade de Santiago de Compostela).

  • Felipe Vega Mancera (Universidad de Málaga).

  • Begoña Vigo (Universidad de Zaragoza).

  • Jesús Vilar Martín (Universitat Ramon Llull).


Principis estratègics

Consulta els principis estratègics que regeixen l’Observatori CaixaProinfància.

Compromís ètic: el nen, la nena i l'adolescent són el centre de l'acció

L'Observatori contrau un compromís ètic amb els infants, adolescents i les seves famílies en situació de vulnerabilitat i en risc d'exclusió. Totes aquestes persones i les seves necessitats se situen en el centre d'atenció i de l'activitat de l'Observatori, per contribuir a generar canvis que permetin la millora de la seva qualitat de vida i de les seves oportunitats.

La possibilitat d'obtenir informació i coneixement i d'esdevenir una eina de reflexió, suposa per a l'Observatori el compromís de retornar a la societat aquest bagatge i posar-lo al servei dels més vulnerables.

Model d'acció socioeducativa basat en el treball sistèmic, integral i de caràcter global

La millora de les situacions de vulnerabilitat social i de risc d'exclusió que afecten la infància, l'adolescència i les seves famílies, requereix un model d'acció socioeducativa i un plantejament global i sistèmic que consideri la multifactorialitat que caracteritza les situacions de pobresa, darrere de les quals hi ha una realitat enormement heterogènia, estructural i complexa. Les respostes efectives han de respondre al principi de diversitat i orientar cap a propostes globals, que incideixin d'una manera integral i que tinguin en compte la interdependència existent entre nivells educatius, treball, rendes, accés a l'habitatge, condicions de salut, etc.

L'acció socioeducativa, que desenvolupa processos i busca transformacions, reconeix el paper, la capacitat, els recursos i les iniciatives existents de tots els actors involucrats i hi col·labora estretament amb l'objectiu d'establir sistemes estables de suport social i de millora de les oportunitats. L'acció socioeducativa s'ha d'adreçar a la promoció de les persones i al desenvolupament de les seves capacitats -desenvolupament de processos, transformació de situacions- i a facilitar l'accés a recursos que ho facin possible. Des d'aquesta perspectiva, s'han de tenir en compte les potencialitats de creixement, canvi i millora que posseeix tota persona i família.

Treball en xarxa

La complexitat que presenta el fenomen de la pobresa i l'exclusió requereix un treball sistemàtic que mobilitzi i articuli tots els recursos del territori i que potenciï el treball conjunt. Així, es precisen mecanismes de relació i cooperació entre els agents implicats. Mecanismes que van des de la creació d'un marc comú de treball per establir uns procediments concrets que guiïn l'actuació i les seves derivacions o fluxos corresponents, fins a la creació d'instruments que facilitin el traspàs d'informació entre elles amb l'objectiu d'establir formes de coordinació i cooperació pròpies. Aquest procés de reconeixement mutu i de creació de metodologies conjuntes desemboca, a mesura que es vertebren i es consoliden, en la construcció de xarxes locals que, més enllà de la millor coordinació dels processos, suposen una garantia de sostenibilitat en tant que són generadores de capital social i permeten incidir de manera indirecta sobre aspectes més estructurals i determinants de l'exclusió. La vertebració d'aquesta xarxa comporta la interacció constant i dinàmica entre els diferents agents socioeducatius, públics i privats, que treballen en el territori.

El treball interinstitucional compartit entre el sector públic, el privat i l'universitari enforteix els objectius i finalitats de l'Observatori

La confluència de mirades sobre les realitats socials no només enriqueix la comprensió d'aquests fenòmens, sinó que a més permet unir esforços per tal de transformar situacions de carència o injustícia social. Alhora, el treball conjunt ha de permetre identificar i fer una millor distribució dels recursos existents.

Pràctiques innovadores, prospectives i capacitat propositiva

Des de l'Observatori es proposa la promoció de pràctiques innovadores i de qualitat, l'elaboració de prospectives i el desenvolupament d'un treball amb capacitat propositiva. A partir d'aquestes, l'Observatori no es limita a ser un mer contenidor de dades i informacions o només un centre d'investigació, sinó que té la vocació d'esdevenir una plataforma d'innovació social des d'on impulsar accions que permetin afavorir les condicions de vida de la infància en risc d'exclusió social. Per això es planteja la promoció d'un treball eficient i transferible a altres entitats i territoris que sigui en si mateix un model innovador amb capacitat d'esdevenir un referent. Perquè això sigui així, resulta primordial que l'Observatori sàpiga anticipar-se als fets assenyalant prospectivament tendències de futur i que, al mateix temps, gaudeixi d'una capacitat propositiva.

Monitorització i avaluació del programa

L'Observatori desenvolupa la reflexió sistèmica sobre la pròpia pràctica, analitzant-la i avaluant-la. La millora del programa es fonamenta en la supervisió i l'avaluació continuada i d'impacte, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Només d'aquesta manera és possible valorar els efectes transformadors que el programa genera sobre les situacions socials de partida, així com proposar estratègies per a la millora contínua del programa.

Voluntat pedagògica, formativa i de transferència del coneixement

A més de la funció informativa, l'Observatori té una voluntat pedagògica, formativa i de transferència del coneixement. Aquesta orientació permet promoure processos compartits d'aprenentatge entre els diferents actors de la xarxa. L'Observatori pretén ser un espai d'informació, intercanvi i col·laboració que permeti recopilar, tractar i difondre informació; conèixer millor la realitat que s'estudia, i impulsar la reflexió i l'intercanvi del coneixement en xarxa.

Rigor acadèmic i científic

L'Observatori es regeix sota criteris científics i es fonamenta en la reflexió teoricopràctica. La pluralitat de l'equip científic que el dirigeix i el supervisa, juntament amb la diversitat d'entitats i agents que hi participen, garanteixen el rigor del coneixement generat i l'autonomia i independència del seu treball.