L'Observatori contrau un compromís ètic amb els infants, adolescents i les seves famílies en situació de vulnerabilitat i en risc d'exclusió. Totes aquestes persones i les seves necessitats se situen en el centre d'atenció i de l'activitat de l'Observatori, per contribuir a generar canvis que permetin la millora de la seva qualitat de vida i de les seves oportunitats.

La possibilitat d'obtenir informació i coneixement i d'esdevenir una eina de reflexió, suposa per a l'Observatori el compromís de retornar a la societat aquest bagatge i posar-lo al servei dels més vulnerables.

La millora de les situacions de vulnerabilitat social i de risc d'exclusió que afecten la infància, l'adolescència i les seves famílies, requereix un model d'acció socioeducativa i un plantejament global i sistèmic que consideri la multifactorialitat que caracteritza les situacions de pobresa, darrere de les quals hi ha una realitat enormement heterogènia, estructural i complexa. Les respostes efectives han de respondre al principi de diversitat i orientar cap a propostes globals, que incideixin d'una manera integral i que tinguin en compte la interdependència existent entre nivells educatius, treball, rendes, accés a l'habitatge, condicions de salut, etc.

L'acció socioeducativa, que desenvolupa processos i busca transformacions, reconeix el paper, la capacitat, els recursos i les iniciatives existents de tots els actors involucrats i hi col·labora estretament amb l'objectiu d'establir sistemes estables de suport social i de millora de les oportunitats. L'acció socioeducativa s'ha d'adreçar a la promoció de les persones i al desenvolupament de les seves capacitats -desenvolupament de processos, transformació de situacions- i a facilitar l'accés a recursos que ho facin possible. Des d'aquesta perspectiva, s'han de tenir en compte les potencialitats de creixement, canvi i millora que posseeix tota persona i família.

La complexitat que presenta el fenomen de la pobresa i l'exclusió requereix un treball sistemàtic que mobilitzi i articuli tots els recursos del territori i que potenciï el treball conjunt. Així, es precisen mecanismes de relació i cooperació entre els agents implicats. Mecanismes que van des de la creació d'un marc comú de treball per establir uns procediments concrets que guiïn l'actuació i les seves derivacions o fluxos corresponents, fins a la creació d'instruments que facilitin el traspàs d'informació entre elles amb l'objectiu d'establir formes de coordinació i cooperació pròpies. Aquest procés de reconeixement mutu i de creació de metodologies conjuntes desemboca, a mesura que es vertebren i es consoliden, en la construcció de xarxes locals que, més enllà de la millor coordinació dels processos, suposen una garantia de sostenibilitat en tant que són generadores de capital social i permeten incidir de manera indirecta sobre aspectes més estructurals i determinants de l'exclusió. La vertebració d'aquesta xarxa comporta la interacció constant i dinàmica entre els diferents agents socioeducatius, públics i privats, que treballen en el territori.

La confluència de mirades sobre les realitats socials no només enriqueix la comprensió d'aquests fenòmens, sinó que a més permet unir esforços per tal de transformar situacions de carència o injustícia social. Alhora, el treball conjunt ha de permetre identificar i fer una millor distribució dels recursos existents.

Des de l'Observatori es proposa la promoció de pràctiques innovadores i de qualitat, l'elaboració de prospectives i el desenvolupament d'un treball amb capacitat propositiva. A partir d'aquestes, l'Observatori no es limita a ser un mer contenidor de dades i informacions o només un centre d'investigació, sinó que té la vocació d'esdevenir una plataforma d'innovació social des d'on impulsar accions que permetin afavorir les condicions de vida de la infància en risc d'exclusió social. Per això es planteja la promoció d'un treball eficient i transferible a altres entitats i territoris que sigui en si mateix un model innovador amb capacitat d'esdevenir un referent. Perquè això sigui així, resulta primordial que l'Observatori sàpiga anticipar-se als fets assenyalant prospectivament tendències de futur i que, al mateix temps, gaudeixi d'una capacitat propositiva.

L'Observatori desenvolupa la reflexió sistèmica sobre la pròpia pràctica, analitzant-la i avaluant-la. La millora del programa es fonamenta en la supervisió i l'avaluació continuada i d'impacte, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Només d'aquesta manera és possible valorar els efectes transformadors que el programa genera sobre les situacions socials de partida, així com proposar estratègies per a la millora contínua del programa.

A més de la funció informativa, l'Observatori té una voluntat pedagògica, formativa i de transferència del coneixement. Aquesta orientació permet promoure processos compartits d'aprenentatge entre els diferents actors de la xarxa. L'Observatori pretén ser un espai d'informació, intercanvi i col·laboració que permeti recopilar, tractar i difondre informació; conèixer millor la realitat que s'estudia, i impulsar la reflexió i l'intercanvi del coneixement en xarxa.

L'Observatori es regeix sota criteris científics i es fonamenta en la reflexió teoricopràctica. La pluralitat de l'equip científic que el dirigeix i el supervisa, juntament amb la diversitat d'entitats i agents que hi participen, garanteixen el rigor del coneixement generat i l'autonomia i independència del seu treball.